ESTANY DE SANT MAURICI


A les vuit del matí els taxis tot terreny ens vénen a buscar per pujar-nos fins l’estany Ratera. Baixem fins la punta més al sud de l’estany, per remontar-lo i continuar amunt. Aquí uns sis companys volen aprofitar el bon dia i pujar a la coma de l’Abeller,  els que no caminen baixen amb els taxis fins l’Estany de St Maurici per esperar allà que tornem.
 El gros del grup ens dirigim al Mirador, però com és aviat, es decideix anar abans fins l’estany d’Amitges. Alguns que caminen menys prefereixen quedar-se. Així el grup es torna a dividir. Jo decideixo anar amb la majoria, i amunt!
Més amunt, el paisatge és preciòs. M’he de parar per girar-me i mirar, les grans pedres esberlades pels canvis de temperatura, ens envolten. 
 Els Encantats ens acompanyen de lluny. (Part esquerra al fons, sobre la gran pedra de primer pla).
 Arribem al punt de baixar fins l’estany o pujar al Port. Ja no vull baixar més per tanta roca, ja que queda un bon tros per tornar. Admiro la bellesa d’aquestes muntanyes grises on els pins busquen lloc per arrelar. Uns pocs matolls posen una mica més de verd. Trossos de neu encara allà dalt.
 Baixem, pel mateix sender
 Bellesa en els recargolats troncs morts de fa anys, i en els que encara adornen en verd el paisatge.
 Gensianes, nerets encara sense florir i altres flors que subsistiesen a pesar de les condicions dures.
 Com aquest pi, a prop del balcó
 Després baixem fins l’estany de St Maurici, camí  de baixada, a troços difícil, encara que el conserven el “sender”.  El pas de la tartera era per anar en compte.
Aquí quasi a mitja tartera, veiem als companys del davant que ens esperaven a l’acabament. Uns pocs passos després de fer la fotografia, un dels companys que anava al meu darrera va caure . Encara avui pateix les conseqüencies, amb l’espatlla afectada. Però, encara  sort  que no va caure per la part esquerra. Un bon ensurt i una lesió bastant greu .
Mireu l’efecte, jo mirava al terra, mirant on posava el peu segur abans d’aixecar l’altre.  Els bastons, aquí, servien de poc, quasi sobraven. Tothom que va a muntanya, sap el què és una tartera.
Quan es va recuperar vàrem continuar, pensàvem que al arribar a un petit pla verd faltava poc per arribar,  peró faltaba baixar fins el peu de la petita presa de contenció i tornar a pujar, per donar un tros més de volta fins el punt d’informació on ens esperàven tots els altres. L'indicador posava 1h 30’. Penso que no vem trigar més. La part més difícil va ser des de l’altura del balcó fins sortir de la tartera, al anar cara avall fa més efecte que si puges.
Ja arribats  a peu de l'Estany de St Maurici ens retrobem tots per baixar amb els taxis tot terreny.

Comentaris

Entrades populars