ESTANY DE SANT MAURICI
A les vuit del matí els
taxis tot terreny ens vénen a buscar per pujar-nos fins l’estany Ratera. Baixem
fins la punta més al sud de l’estany, per remontar-lo i continuar amunt. Aquí
uns sis companys volen aprofitar el bon dia i pujar a la coma de l’Abeller, els que no caminen baixen amb els taxis fins
l’Estany de St Maurici per esperar allà que tornem.
El gros del grup ens
dirigim al Mirador, però com és aviat, es decideix anar abans fins l’estany
d’Amitges. Alguns que caminen menys prefereixen quedar-se. Així el grup es
torna a dividir. Jo decideixo anar amb la majoria, i amunt!
Més amunt, el paisatge és
preciòs. M’he de parar per girar-me i mirar, les grans pedres esberlades pels
canvis de temperatura, ens envolten.
Els Encantats ens
acompanyen de lluny. (Part esquerra al fons, sobre la gran pedra de primer
pla).
Arribem al punt de baixar
fins l’estany o pujar al Port. Ja no vull baixar més per tanta roca, ja que queda
un bon tros per tornar. Admiro la bellesa d’aquestes muntanyes grises on els
pins busquen lloc per arrelar. Uns pocs matolls posen una mica més de verd. Trossos de neu
encara allà dalt.
Baixem, pel mateix sender
Bellesa en els
recargolats troncs morts de fa anys, i en els que encara adornen en verd el
paisatge.
Gensianes, nerets encara
sense florir i altres flors que subsistiesen a pesar de les condicions dures.
Com aquest pi, a prop del balcó
Després baixem fins l’estany
de St Maurici, camí de baixada, a troços
difícil, encara que el conserven el “sender”.
El pas de la tartera era per anar en compte.
Aquí quasi a mitja
tartera, veiem als companys del davant que ens esperaven a l’acabament. Uns
pocs passos després de fer la fotografia, un dels companys que anava al meu
darrera va caure . Encara avui pateix les conseqüencies, amb l’espatlla
afectada. Però, encara sort que no va caure per la part esquerra. Un bon
ensurt i una lesió bastant greu .
Mireu l’efecte, jo mirava
al terra, mirant on posava el peu segur abans d’aixecar l’altre. Els bastons, aquí, servien de poc, quasi
sobraven. Tothom que va a muntanya, sap el què és una tartera.
Quan es va recuperar
vàrem continuar, pensàvem que al arribar a un petit pla verd faltava poc per
arribar, peró faltaba baixar fins el peu
de la petita presa de contenció i tornar a pujar, per donar un tros més de
volta fins el punt d’informació on ens esperàven tots els altres. L'indicador posava 1h 30’. Penso que no vem trigar més. La part més difícil va
ser des de l’altura del balcó fins sortir de la tartera, al anar cara avall fa
més efecte que si puges.
Ja arribats a peu de l'Estany de St Maurici ens retrobem tots per baixar amb els taxis tot terreny.
Comentaris