El cuc
Fulla rera fulla van desapareguen. Ja quasi no en queda cap. Cada dia miro l'envers, no hi veig res, però fa uns dies: Ja t'he atrapat! Amb l'engunia que em fan els cucs... Què verd és! Per això no els veig.
Agafo amb compte el què queda de fulla i ell no cau, ben agafat encara rossega, el poso sobre la taula i queda immortalitzat! Uns tres centímetres de llarg.
Ho sento, però va anar al contenidor verd.
Ara tinc un munt de fulles esperant el fred per caure quan els hi sembli, ja són lliures.
Comentaris
Però has fet bé de tirar-lo al contenidor... verd? no al verd no, que és orgànic! ;) al marró!
Xiruquero, no m'agraden gens ni que siguin "tan maques"