TURÓ DE SANT RAMON.

Un matí que oferia més pluja que sol. Però feia molt que no caminàvem i vàrem anar a fer aquesta matinal al turó de 288mts d'alçada, que pertany a St. Boi de Llobregat. D'allà dalt es pot observar molt del litoral mediterràni de la costa més enllà de Barcelona, fins el Garraf o més. Es veia una mica la Mola i el Montseny. La pujada és bastant forta  (250 mts desnivell), encara que es pot fer per la pista i fent esses, redueix llavors l'esforç. Hi puja molta gent, caminant i amb bicicletes, quasi a dalt hi ha un aparcament.
L'ermita va ser aixecada fa uns cent anys pel samboià  Josep Estruc en memòria dels seus pares. Ha quedat constància en un diari escrit per un pagès de Gavà, que mentre treballava al camp, s'anava aixecant l'ermita, entre els mesos de març i agost de 1885.
 A l'ermita de St. Ramon Nonat o de Golbes, hi deixen vestidets o complements de nadons penjats a les parets de cada banda tot just entrar. Sembla que així, donen les gràcies al sant per haver-los concedit el desitg de tenir un fill. També hi havia a la pila baptismal un parell d mocadors, un nino o nina i un paperet demanant tenir un fill.

A la baixada, vaig veure les primeres argilagues florides. El camí era força pendent, baixava quasi directe. Pujaven uns quants fent un gran esforç.

Més avall, encara quedaven restes de la ventada de l'any passat.  Després, la baixada ja era més suau i al final, caminàrem entre grans mates verdes de ginesta quasi a tocar d'una urbanització.  Així acavàrem de donar el tomb per aquest bell indret.